El passat 15 d’abril es va publicar al BOE el Reial decret 315/2025, que estableix per primer cop criteris obligatoris d’alimentació saludable i sostenible als centres educatius de tot l’Estat. Aquesta mesura afecta directament als menjadors escolars, inclosos els de Catalunya.
A primera vista, pot semblar una bona notícia: finalment, hi ha una norma legal que obliga a millorar la qualitat del menjar que es serveix a les escoles. Però, què passa a Catalunya? La realitat és que aquí ja fa molts anys que s’apliquen criteris molt més exigents i avançats que els que estableix aquest nou decret.
Per què “fa anys que anem molt per endavant”?
-
Recomanacions catalanes més estrictes: L’Agència de Salut Pública de Catalunya porta més d’una dècada publicant guies i recomanacions molt detallades sobre alimentació saludable en escoles, amb criteris que superen clarament el que ara es fa obligatori a nivell estatal.
-
Pràctica habitual del sector: Les empreses catalanes que gestionen menjadors escolars s’han compromès voluntàriament, des de fa anys, a seguir aquestes recomanacions, introduint menús equilibrats, augmentant la presència de productes frescos, locals i de temporada, i reduint greixos, sucres i aliments processats.
-
Educació alimentària: A més dels menús, molts serveis inclouen activitats d’educació per a la salut, tallers i accions de conscienciació per als infants.
Llavors, per què diem que el decret “arriba tard i curt”?
Perquè aquest nou decret obliga a fer coses que a Catalunya ja es fan des de fa temps, i en alguns casos amb més rigor. Per exemple:
-
El decret estatal pot fixar un mínim de verdures setmanals o limitar el consum de fregits… però a Catalunya ja s’ha anat molt més enllà en aquests aspectes.
-
No incorpora de forma clara criteris sobre origen local, estacionalitat o aliments ecològics, que aquí ja s’intenten prioritzar des de fa temps.
-
No té en compte altres elements clau com la participació de les famílies, l’educació alimentària o l’impacte ambiental del menú.
Quin és el risc, doncs?
El risc és que aquesta nova norma, en lloc d’elevar el nivell general, l’unifiqui cap a baix. És a dir, en alguns centres es podria entendre que ja no cal seguir criteris més exigents, perquè el que marca la llei estatal és més permissiu. Això podria suposar una marxa enrere respecte als esforços i la qualitat que s’han aconseguit a Catalunya.
La presidenta de l’Acellec, Àngels Roca, ha expressat aquest malestar al Departament d’Educació: les empreses fa anys que fan una feina exemplar, però ara la primera norma obligatòria arriba tard… i massa fluixa.
També s’ha lamentat que Catalunya no hagi aprovat mai una norma pròpia que reguli aquest àmbit, malgrat tenir les competències i malgrat el bon treball fet des de Salut Pública. Aquesta descoordinació entre departaments és preocupant i pot afectar la coherència de les polítiques públiques.
Què passarà a partir d’ara?
La bona notícia és que el decret estatal no impedeix continuar fent bé les coses. Des dels menjadors escolars catalans seguirem treballant amb el mateix compromís i qualitat de sempre. Però és important que les famílies coneguin aquesta situació i entenguin que, sovint, el que marca la llei no reflecteix tot l’esforç i excel·lència que ja s’aplica al dia a dia a moltes escoles del nostre país.
Enllaços útils:
