El 31 d’octubre celebrem una de les festes més dolces i tradicionals de casa nostra: la Castanyada, que coincideix també amb el Dia Internacional de la Castanya.
A Menjadors Biosca ens agrada mantenir vives les tradicions i compartir amb els infants el gust pels sabors de tardor: castanyes, moniatos, panellets i molta alegria.
Aquest dia és molt més que una festa: és una manera d’ensenyar als més petits a estimar el menjar de temporada, a compartir i a gaudir de les coses senzilles.
A les escoles, les aules s’omplen d’olors de tardor, cançons i contes que fan créixer records bonics i valors que perduren.
🍁 Una festa plena de tradició i alegria
Durant la Castanyada, els nens i nenes aprenen d’on venen les castanyes, per què se celebren i com es cuinen.
També descobreixen el valor de menjar aliments locals i de mantenir les nostres tradicions.
A molts menjadors escolars es viuen moments molt especials:
-
Castanyes i moniatos torrats.
-
Tallers de panellets.
-
Manualitats de tardor amb fulles i pinyes.
-
I, per descomptat, la visita de la Castanyera, que sempre porta rialles i bon humor.
💡 Consell Biosca: aprofitem aquesta data per parlar als infants de com els productes de tardor —castanyes, moniatos o fruits secs— ens aporten energia natural i ens connecten amb la terra.
👵 La història de la Castanyera
📖 Pares i mares: us animem a llegir aquest conte als vostres fills aquest dia.
És una història tendra i tradicional que parla de generositat, calidesa i comunitat.
📚 El conte de “La Castanyera”
Fa molts i molts anys, en un petit poble envoltat de boscos i muntanyes, hi vivia una dona molt estimada per tothom: la Castanyera.
Cada tardor, quan les fulles es tenyien de groc i vermell, ella sortia de casa seva amb un cistell ple de castanyes i un davantal ben net.
La Castanyera era una dona senzilla, amable i molt treballadora.
Durant tot l’any recollia castanyes al bosc i, quan arribaven els dies més freds, les torrava en una paella amb foratsdavant del foc.
Llavors, les posava en paperines de paper de diari i baixava al poble, on els nens i nenes ja l’esperaven amb el nas vermell i les mans a les butxaques.
—Castanyes calentes i bones! —cridava ella amb veu dolça i alegre.
Els infants s’acostaven corrents, contents d’escalfar-se les mans amb les paperines fumejants.
Mentre menjaven les castanyes, la Castanyera els explicava històries del bosc, dels animals que hi vivien i dels arbres que dormien a l’hivern.
Un any, però, va arribar una tardor molt freda i ventosa.
La Castanyera, preocupada, va pensar que els nens tindrien massa fred per sortir de casa.
Així que va decidir fer un regal molt especial: va recollir castanyes, moniatos i fruits secs, i en va preparar una gran cistella per dur-la al poble.
Quan va arribar, va trobar els carrers buits.
El vent xiulava i feia volar les fulles.
Però de sobte, va sentir unes rialles a la plaça: els nens l’havien vist des de les finestres i havien sortit a rebre-la!
—Castanyera, Castanyera! —cridaven—. No et pensaves que et deixaríem sola, oi?
Ella va riure, va encendre el foc i va començar a torrar les castanyes mentre explicava contes i cançons.
El fum feia olor de tardor i l’alegria omplia la plaça.
Des d’aquell dia, cada any, quan arriba el 31 d’octubre, els pobles de Catalunya celebren la Castanyada en record d’aquella dona generosa que ens va ensenyar a compartir, escalfar-nos junts i celebrar la senzillesa de la vida.
